Plou

Plou com abans plovia,
promesa de verdor
i tu i jo com l’aigua.
La dolçor de l’aire,
que tot ho entendria,
la roba d’abric,
que endins confortava.
Els cabells mullats
amb vetes d’arc iris,
els cossos alats,
pertanyents a l’altre.
A sota el paraigua,
curulls de somriures,
la mirada clara,
sempre il·luminada,
caminàvem dòcils,
bategants, feliços,
el goig fent de guia,
el món a l’espatlla.