Pedregar

Posted on 18 Mai 2015 | 1 comentari

lluna en carretó9

Mare, a tot arreu on anava
carregava el nostre somni,
com una lluna eclipsada
que esperava la teva llum.
Davallaven els anys
i el meu fill creixia,
jo lentament madurava
i en tu s’estenia, luctuosa, la vellesa,
i totes les nostres trobades
per mi eren esperança de claror.
La teva flama brilla, avui,
lluny dels meus astres,
i s’esmicola el somni,
i jo miro endarrere
com rodola la lluna,
esquerdada, atordida,
pel pedregar que plora.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes per a la mare. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

One response to “Pedregar”

  1. Retroenllaç: Maternitat, ancianes en nexe amb mares i amb néts i educació matriarcal | Malandia

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.