Marea i flama

Sedueix-me sota els arbres molls
tant com m’ha seduït el dia,
l’olor de la pluja, la terra humida,
el vent dens sota el cel de xarol.
Espiga’m i trena’m l’ànima,
i convoca la bellesa del teu riure,
del teu bes damunt la pell humida,
de la veritat senzilla que ens és dada.
Obre la teva mà, flor regalada,
i estremeix-me amb la teva carícia,
frec de l’alosa que vola al cel lliure
en aquest dia tendre que ens abraça.
Ofereix-me la flor de galania
―alba fragant que a cada instant esclata―
del teu cos transpirant que tant estima,
l’horitzó amatent que em té encisada.
I pren-me en tu per la sendera del dia
moll de plugim, regalimant cor d’astre,
dins el caliu teu, somni i vigília,
dins el teu torrent, marea i flama.