Cos del tot moll

Repica la pluja a terra,
s’escola l’aigua olorosa,
i el meu cos moll i nu dansa
un ball on la mort és fosa.

Els peus repunten les passes
d’una excitant alegria,
l’aigua joiosa hi escampa
gotes gracioses de vida.

A recer del seu so íntim
vull captivar joventut,
la pluja tamborineja
que el temps mai s’ha detingut.