Origen

La meva infantesa,
 vinclada a la teva ombra,
encara avui traspassa
aquells carrers amb tu,
m’agafes de la mà
pels camins plens de porpra,
i el teu amor d’estrella
m’il·lumina de llum.
Em pentines les trenes
en el petit mirall,
en una casa pobra
que tu fas un palau,
la teva veu ressona
amb vibracions d’amor
i és tot aquell teu riure
l’alegria que sóc.
Felicíssim de sol
el carrer ens espera,
tranquil i somrient,
amb les seves remors,
tots els passos que fem
són com els d’una festa,
vaig amb tu i amb tu tinc
aquell amor que és tot
El camí que va a plaça
 és com el paradís,
un món de coneixença
i nova expectativa,
el mercat, l’univers
on aprendre la vida,
sensacions i contrastos
que corprenen d’encís.
Llavors és quan jo toco
la teva llibertat,
quan tries peix i fruita,
 tu reina del mercat,
i amb les dones de plaça
hi parles, riallera,
i em donen caramels,
bastons de pa i cireres.
Al carrer que va a casa
hi ha la sabateria
on em compres sandàlies
quan arriba l’estiu,
més amunt la botiga
on venen les joguines,
davant la lleteria,
d’odor fresc i joliu.
A les tardes m’expliques,
en acabat de dinar,
les precioses històries
de pagès i del camp,
l’amor pels animals,
la bellesa sencera
del món que has conegut,
la teva arrel primera.
De nits a les bardisses
lluen cuques de llum
mentre tu a la cuina
recrees el perfum
d’aliments que les dues,
tu i jo ben de la mà,
hem comprat a la plaça
i tan bé saps cuinar.
Quan és tardet em portes
a acotxar-me al meu llit,
no em deixis, mare meva,
abraça’m al teu pit
que dins teu hi ressona
un cant meravellós,
mai no pot emmudir,
és l’origen de tot.