Borratges

Passejant pel camí
anem menjant borratges.
tot xiquetes les flors,
de blauet, vellutades.

Una veu, molt a prop,
càlidament em parla.

Badabadocs creixen
enmig del blat que s’alça,
camps rossos onejants
amb roges flors nacrades.

Una mà humida i dolça
tendrament m’amanyaga.

El sol cau de biaix
en la tarda gemada
L’oratge frega lleu
la terra catalana.

Feliç com ja mai més,
vaig amb la meva mare.