Cap carícia

Posted on 29 Març 2015 | Deixa un comentari

No hi ha un sol dia dolç
encara que arbres floreixin,
avanço sempre amb esforç,
de nit malsons senyoregen.
No hi ha cap carícia tènue
quan el dia ja ha finit,
recullo els meus vells parracs
i em tanco en la meva nit.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.