En l’espai obert on el temps mandreja
la pluja es desclou a rajades netes.
El cel és capota grisosa i blavenca,
la terra es fa humil, generosa i tendre.
Germina la terra en el març profund,
serà tota esclat quan arribi el juny.
En l’espai obert on el temps mandreja
la pluja es desclou a rajades netes.
El cel és capota grisosa i blavenca,
la terra es fa humil, generosa i tendre.
Germina la terra en el març profund,
serà tota esclat quan arribi el juny.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions, Poemes per a nens
He sortejat
esculls dels més terribles
sobrevivint
la mort que feia empenta,
perdent els somnis,
l’esperit de la vida,
omplint de mi
la buidor més deserta.
I he reeixit
sense aliats, ben sola,
a cor obert,
a cara descoberta.
Només l’esguard
que arrela en cada cosa
pot trobar al lluny
l’horitzó i l’ensenya
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes ombrívols
No hi ha un sol dia dolç
encara que arbres floreixin,
avanço sempre amb esforç,
de nit malsons senyoregen.
No hi ha cap carícia tènue
quan el dia ja ha finit,
recullo els meus vells parracs
i em tanco en la meva nit.
Publicat dins de Poemes ombrívols