Cova

Posted on 25 gener 2015 | Deixa un comentari

 cova 000 algar de benagil

Pinzella el sol
la meva vida
ficada endins
d’una greu cova,
contrast de llum
i de foscúria.
Desorientada,
surt a la porta.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.