Dies

Posted on 5 gener 2015 | Deixa un comentari

2309725749_67aece9c38 000

Llargues llenques de dies sense intervals,
una corriola amunt i avall d’un tren,
el dia confós amb la nit,
el cos fresc al matí,
al vespre, eixarreït.
I la son davalla,
dalla que em sega del món
fins que el despertador,
estrident, esclata.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes dalt del tren, Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.