Tardor

Tardor de pau
amarada, tan càlida
la pluja et renta
lentament, confiada,
el temps cau dolç
dins les gotes pausades,
absent traspua
la intimitat alada.
Tardor sospesa
entre mullena i fulles,
llàgrima tendra
damunt carrers i arbres,
t’inspira endins
la suavitat que mulles,
de la mà et cau,
ben xopa, la nostàlgia.