This gallery contains 2 photos.
Puc parlar de l’estiu en aquells jardins frescos sota les acàcies aromàtiques. Érem ella i jo jugant en aquelles llarguíssimes tardes, amb tota senzillesa inventant jocs i, alhora, també inventant-nos nosaltres. Al mig dels jardins hi havia … Continua llegint
Dia inerme al vaivé del tren,
passen erms, natures castigades,
temps aliè d’una vida a un extrem,
herba i fang i ferralla trencada.
Roda el tren damunt aquest paratge,
entre deixes s’atura a baixadors,
duc el pes corrupte del paisatge
que envileix els sentits i confon.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes ombrívols
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 