Tarda enfonsada
en la immobilitat,
gris de tardor,
pluja en el gruix de l’aire,
un lleu fracàs
en dibuixa el contorn
d’aquest dens temps
que no prendrà volada.
Em duu el tren
d’andana a baixador,
rodons rellotges
marquen l’hora aturada,
faig un camí
que és sols de transició,
com aquest dia,
d’una estació a una altra.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
Dia tancat i plujós,
envoltant el recer de la terrassa,
l’aire s’ha tornat espès,
entra grisenc dins de l’ànima,
es perfilen concrets els contorns,
els paraigües fan feixuga la plaça,
la gent camina cap a un sol horitzó,
jo somio amb quimeres de sol i platja.
Publicat dins de Poemes de la pluja
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 