S’esbarrien els astres
en el calorós cel,
no coneixen si és festa
o si és dia feiner,
no saben de les hores
ni quantes n’han passat,
no es reconeixen astres,
del tot desconcertats.
El seu rodar s’encalla,
rodolen de gairell,
han perdut la memòria,
es perden al present,
esperen que el déu sol
vagi apagant els rajos,
anhelen que la nit
recompongui els pedaços.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 