Tarda estesa del meu ample món,
el cel blau et fa grandiosa,
el sol crema bategant d’ardor
dins l’estiu, on m’aixoplugo a l’ombra.
M’endinso pel pla camí del bosc
envoltada de pins i falgueres,
la mediterrània pobla tot l’entorn,
jo en sóc filla de l’estirp primera.
Tarda roja de sol de cremor
de l’agost més roent, el pur centre,
jo respiro enmig la sentor
la fondària de la teva festa.
Sostres de volta
dels temps dels moros,
devora el mar
net i joiós
la blanca església
sembla que es gronxi
amb la campana
fent oració.
Publicat dins de Poemes solars
I com solca el vell vaixell
el mar blau tot ple d’onades,
avui és dia de vent,
i el velam va de gairell,
però es redreça a cada passa.
Els mariners al timó,
als rems, al lloc de vigia,
aguanten la impulsió
d’un mar sense horitzó
trencant les ones de vidre.
Publicat dins de Poemes del mar, Poemes del vent
Tinc tantes ganes d’amor
a la molsa dels llavis,
a la pell de les parpelles,
a l’entrant de la cintura…
Tinc tantes ganes d’amor
a l’estesa del cabell ,
als palmells de les mans,
a l’entrada de les cuixes…
Oh amor de carícies rotundes!
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 