Corre el tren rabent
entre els camps del sud,
l’aire espolsa espigues
i plora aquest soul.
Per les mans segades,
la cremor de pell,
la cruixida ossada,
els jorns de l’infern.
Terra inacabable
de sang i suor,
els esclaus sirgaven
l’or pur del senyor.
Publicat dins de Poemes ombrívols
Tarda silvestre
entre fonolls i espigues,
el fort sol crema
la terra engrunadissa,
sota dels pins
l’obaga es fa difusa,
sense cap vent
el juliol abrusa.
Les estacions,
entre plataners i heura,
duen frescor,
que tot el fullam venta,
a dins el tren
hi entra el sol a raig,
estiu roent
entre bosc i ciutat.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
El cel és d’un dolç blau,
finament llostreja,
un vespre de rovell
gira damunt la terra.
A la plaça de sorra
obren els arbres braços
amb les fulles sonores
pel vent que fa suaus passos.
Ja han tocat les nou,
el dia s’allargassa,
és dins del juliol,
molt lentament s’ajaça.
Publicat dins de Poemes de les estacions
El dia clar
s’obre com una flor
que deixa anar
escalfor com a flaire.
Tòrrid juliol
ple de color i sabor,
de sentiment
i suor amarada.
El dia és llarg,
amb desig d’infinit,
fruita polposa
que va creixent i esclata.
A tots confins
bevem el glop concís
de la calor
xopa i mediterrània.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions, Poemes del desig, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 