Tarda d’estiu

La tarda dalt de l’estrada
rodant a ritme del món,
de l’estiu extasiada,
bressolant-se en l’escalfor.

El cel reservat per a ella
amb el sol esplendorós,
el temps s’hi ajeu sense pressa
fins que baixi els esglaons.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes solars. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.