Nit dintre de mi tancada,
Barcelona encén fanals,
llarg túnel espès dels arbres
de Canaletes al mar.
Lluminària d’alegria
en la dolça hora d’estiu,
la nit, en mi arraulida
amb tot el meu goig captiu.
Nit per respirar-te, encesa,
entre el més íntim caliu.
Jo torno a casa de pressa
per no fer del plor eixidiu.

!!
Hola Carme! Només dir-te que he descobert per casualitat els teus poemes i m’encanten. Sóc professora de català i he ensenyat alguns dels teus poemes a classe, perquè crec que són la combinació perfecta de bellesa i senzillesa. No deixis d’escriure!