Daily Archives: 9 Juliol 2014

Nits

Nit dintre de mi tancada,
Barcelona encén fanals,
llarg túnel espès dels arbres
de Canaletes al mar.

Lluminària d’alegria
en la dolça hora d’estiu,
la nit, en mi arraulida
amb tot el meu goig captiu.

Nit per respirar-te, encesa,
entre el més íntim caliu.
Jo torno a casa de pressa
per no fer del plor eixidiu.

La tarda dalt de l’estrada
rodant a ritme del món,
de l’estiu extasiada,
bressolant-se en l’escalfor.

El cel reservat per a ella
amb el sol esplendorós,
el temps s’hi ajeu sense pressa
fins que baixi els esglaons.

Tot el món sencer és absència,
la buidor es solidifica,
massa amorfa de blancor
que penetra fibra a fibra.

Aquest blanc, color de mort,
mortalla que m’embolica,
de cop es torna negror
en l’espadat que s’abisma.

Espai sense temps ni cor
on per sempre es fon la vida,
és l’esglai més consirós
on desapareix l’abscissa.