Niuades

Calor abrusada d’estiu xardorós,
nien els ocells a les altes branques
gronxats per un vent jove i glamurós
en l’enteixinat de les fulles àuries.

I volen lleugers, feliços al món,
amb el seu insòlit solcament de l’aire.
A la nit la lluna cova al cel l’amor
perquè res malmeti els seus éssers fràgils.