S’enfonsa el vaixell
d’un cop, amb un xiscle,
tenebra de l’aigua
que embat com gegant.
S’ofeguen sens treva
els homes que singlen
dins de la carcassa,
en la mar glacial.
Els cossos flotants,
mossegats pels peixos,
ja no són humans,
esqueixats de ple.
Dins el roig vertigen
de la sang més fresca
s’hi barallen ara
taurons famolencs.
