Lenta és l’aura del bosc,
lent és el fruit que madura,
de pressa es marceix el tronc
de l’arbre que no perdura.
La saba atura el borboll,
es decandeix la florida,
pengen secs els branquillons
engendrats amb flux de vida.
Ferit de soca i arrel,
amb cops de boxa precisa,
l’arbre cau sense espetec
silenciant la mort que el vincla.
