Dia intocat,
en tu copes es drecen,
branques de fruits
cap al teu cel s’eleven.
Dia confí
de fondes esperances,
portes brodat
amb fil roig el sol d’ambre.
Dia encantat
exposant la bellesa,
qui viu en tu
sent la joia a mans plenes.
Dia esperit
de remors i alenades,
el teu temps blau
és serena i bonança.
Dia somiat
en els freds hivernals,
picarols dringuen
en flors de panical.
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes solars
Camina el tren
a tota marxa
entre el bosc i la brisa
enmig l’arbrada.
El cel és ple
de núvols d’aigua,
densitats de cotó
damunt solanes.
Dolços turons,
mediterrània,
fulla verda perenne
tot delicada.
Les estacions
passen fugaces
lliscant alegrement
entre brancatges.
Immòbil cel,
la terra en calma
rebrà pluja batent
a la vesprada.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 