Sospir

Posted on 28 Mai 2014 | 1 comentari

Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.

Ennuvolat dens,
minses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.

Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la pluja, Poemes de la tarda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

ArtuR | 15 Octubre 2018 a les 19:08 | Respon

Felicitats pels teus poemes !. M’agradaria compartir aquest de Sospir , al meu blog, amb el teu permís ! .Salutacions !.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.