Terbolí

La primavera em troba
amb el desig roent,
el cos del tot feliç,
l’amor en vessament.

S’arremolina el vent,
terbolí de passió,
se m’emporta rabent
enmig la xafogor.

Va barrejat d’enyor,
d’espera condensada,
d’una densa cremor
per l’ànima isolada.