La salabror crema a tot l’oceà,
els cossos morts s’enfonsen dins la tomba,
els mig vius resten entre onades i embats,
quasi retuts a la mar monstruosa.
Inescrutable és el sotragar del vent,
el percudir d’onades que s’agiten,
desferra i dol s’eleven imponents,
un xiscle clama, més vida es deshabita.
I per encant flueix de nou la sang
la fe potent que la mort foragita.
A l’horitzó, en la mar abismal
una nau ve navegant decidida.
Publicat dins de Poemes ombrívols
Dins els colors del vent
les abelles descriuen
vols de pol·len i mel
entre flors coral·lines.
Fragància de libèl·lules
que a l’estany beuen vida,
amb les ales cruixents
d’un blau que el cel aviva.
Papallones com pètals
tot seda i alegria,
fast de porpra llampant,
preciositat festiva.
Colors i més colors
movent-se en la brisa,
el sol enlluernat
per tot el que ell irisa.
Publicat dins de Poemes per a nens, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 