Camina el tren
a tota marxa
entre el bosc i la brisa
enmig l’arbrada.
El cel és ple
de núvols d’aigua,
densitats de cotó
damunt solanes.
Dolços turons,
mediterrània,
fulla verda perenne
tot delicada.
Les estacions
passen fugaces
lliscant alegrement
entre brancatges.
Immòbil cel,
la terra en calma
rebrà pluja batent
a la vesprada.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 