El sol potent
s’enlluerna ell mateix
entre les fulles.
Lluen de llum
dringadissa i ardent
amb passió i fúria.
Neden al bany
del daurat vent ponent
que el sol inunda.
Mostren al cel
tots els colors del verd,
una per una.
El sol potent
s’enlluerna ell mateix
entre les fulles.
Lluen de llum
dringadissa i ardent
amb passió i fúria.
Neden al bany
del daurat vent ponent
que el sol inunda.
Mostren al cel
tots els colors del verd,
una per una.
Publicat dins de Poemes de les estacions
S’esmuny el vent
pels forats de la runa,
per tota la desfeta
que va restar.
Per sota el temps
les dovelles s’engrunen
s’ensorren les parets,
cau el teulat.
Ho observem
en la tarda abatuda,
tan incomunicables
com arrasats.
L’amor va abatre’s
d’un cop de catapulta,
tant era inexpugnable
i emmurallat.
Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes ombrívols
Espurnes glaçades
penetren la pell,
densitat de núvols
dalt del firmament.
Les fulles dels arbres
enllustren el verd,
els ocells voleien
al baix cel cobert.
Grans vetes de marbre
vien les carenes
on la pluja blava
caurà fent lluernes.
Els pins alcen branques
en l’hora amatent,
el tro ja denota
l’aiguat imminent.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions
Pluja i sol,
primavera festiva,
els teus rajos
traspassats pel plugim
suaus arquegen
amb una porpra ardida
tots els tons
de l’arc de sant Martí.
Pluja neta
que llisca decidida,
dolces gotes
caigudes a gotims,
transparents,
d’aigua rejovenida
que el cel llança
tal com si ens beneís.
Publicat dins de Poemes de la pluja, Poemes de les estacions
Verdor espessa,
claror a doll vessada
i flors silvestres
a verdes clarianes.
Borbolleja la llum
a cada branca,
pengen densos els fruits,
petits encara.
Núvols al cel
de blancor enlluernada
guaiten el bosc,
que mai no hi falti aigua.
Publicat dins de Poemes de les estacions