Fondària

Posted on 1 Abril 2014 | Deixa un comentari

barana bastida a precipici

Passera de mots,
el silenci esguarda
mut i seriós
tot allò que es calla.

Abisme escarpat,
imponent fondària
d’allò que no es diu,
d’allò que s’amaga.

La mateixa por
que ens pren les paraules
ja ens va empenyent
cap a la desgràcia.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.