Vespre

Posted on 15 Març 2014 | Deixa un comentari

dia rúfol de boira plujós 0000000000000000000000

Passeig cap al vespre,
fanals emboirats,
el cel fosc de vidre,
els pins dibuixats.

Pels vorals s’esquitlla
el dia que mor,
jo sola transito
camins sense nom.

La lluna feréstega
és un arc encès,
estrelles vigilen
el món vell i fred.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.