Vertigen

Posted on 15 Març 2014 | Deixa un comentari

pedra caient al llac000

Miro filar les hores
en el paisatge estàtic,
el meu cor ferm batega
però arribarà a estimbar-se
just ran del precipici
on amb vertigen d’astre
cauré com una pedra
empesa pel temps tràgic.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.