Daily Archives: 15 Març 2014

S’ha estavellat
el riure de l’estiu
i el cel blau s’ha esquinçat
com una roba,
una escletxa gegant
m’ha migpartit,
el marbre que era abans
s’ha tornat sorra.

Passeig cap al vespre,
fanals emboirats,
el cel fosc de vidre,
els pins dibuixats.

Pels vorals s’esquitlla
el dia que mor,
jo sola transito
camins sense nom.

La lluna feréstega
és un arc encès,
estrelles vigilen
el món vell i fred.

Miro filar les hores
en el paisatge estàtic,
el meu cor ferm batega
però arribarà a estimbar-se
just ran del precipici
on amb vertigen d’astre
cauré com una pedra
empesa pel temps tràgic.