Espai de tarda confosa,
el sol de biaix il·lumina,
els nens surten de l’escola,
el blau alt del cel ja gira.
Tarda de confí tancat,
el món en si es capfica
deixant-nos abandonats
en el temps indefinible.
Immensitat sense nom,
espai en què s’esbarria
la força astral del clar jorn
fins que el vespre es realitza.
