Potser vindran les abelles
zumzejant als teus rulls bruns,
aspirant la teva aroma,
libant el teu nèctar pur.
A la indòmita sabana
res hi ha més ignot que tu
que enmig les rullades trenes
hi nues solar perfum,
que a les pestanyes espesses
hi congries ardor i llum,
que als ulls negres d’atzabeja
hi duus un secret rotund.
El teu riure arremolina
joia esclatant de salut,
el fill que duus entre els braços
fa més radiant el sol nu.
