Vent

Posted on 28 gener 2014 | Deixa un comentari

vent i arbre

En aquell indret bufava el vent
i corria potent entre els boscos,
empenyia la nit sense rems
cap espais d’intimitat desclosos.

Amb la torxa del vent terrenal
s’encenien roges les estrelles,
s’obria aleshores, anhelant,
una cambra d’amor sense espera.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes amorosos, Poemes del desig. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.