Gener

Es clou la tarda polida de cel blau com d’infantesa,
la terra flonja respira, el sol tanca la parpella.
A l’horitzó les muntanyes semblen figures xineses,
la pau s’estén sobre els arbres, damunt la terra rogenca.
L’aire, feliç, s’ha aturat enmig del temps sense pressa,
tots els animals del bosc mantenen l’ànima atenta.
Fa flaire de netedat i remor de primavera.
Un hivern considerat el d’aquest gener que es dreça.