Ja vas a adormir-te, mar,
salvatge i sol com una illa,
les ones lleus amb què embats
són l’adéu fins al nou dia.
Ran la teva vora vaig,
la lluna dalt del cel, fixa,
negra foscor t’ha emparat
però el teu adéu em captiva.
Nit inundada pel so
de les ones tornedisses,
parlen amb la veu suau
d’una mare estimadíssima.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 