Llàgrimes

Just sobrevisc en la tarda
calenta d’un hivern càlid,
la llum del cel il·lumina,
els arbres van ventant aire.

Dels meus ulls ragen les llàgrimes
ardents de penes estàtiques,
el sol a l’horitzó vibra,
el vent passa, assecant-les.

El món es vol fer vivible,
jo del tot sola, isolada,
el dolor inserit endintre,
de tan fort, anestesiada.

Les mans palpen la foscor,
el buit de l’abisme assalta,
dins de l’espai irreal
la mort per tots racons campa.