Estrelles roents

Posted on 20 gener 2014 | Deixa un comentari

nit d'estrelles al cel0

S’eleva suau l’onada
fent de mirall del cel,
carícia esborronada
la teva mà d’ocell.

S’eleva la gavina
a l’horitzó rogenc,
els cossos a l’arena
rodolant-hi, ardents.

S’eleva la nit ampla
amb estrelles roents,
les nostres vides fràgils
lluen al firmament.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes amorosos. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.