S’eleva suau l’onada
fent de mirall del cel,
carícia esborronada
la teva mà d’ocell.
S’eleva la gavina
a l’horitzó rogenc,
els cossos a l’arena
rodolant-hi, ardents.
S’eleva la nit ampla
amb estrelles roents,
les nostres vides fràgils
lluen al firmament.
