Daily Archives: 20 gener 2014

Hivern

hivern núvol i arbres pelats0

Aquí es confon l’enyor,
entre el llenç fosc
que tanca el cel,
lent devenir
estrany entre grisor,
atonia amorfa
que instaura l’hivern.

Dia tancat

imatge boira i espigues.0jpg

Dia tancat
en l’atmosfera closa,
rodola el vent
sota el cel estancat,
fermes s’eleven
espigues entre boira
tot conjurant
el sol roig desfermat.

Bicicleta entre camps

bicicleta curulla de flors0

Bicicleta entre camps,
les flors amb l’aire vibren,
el teu cabell daurat
es confon amb espigues.

Olor de ginestera,
olor de sajolida,
vas fent camí arran
les vorades florides.

El sol s’estén suau
damunt el teu somriure,
la tarda va endavant,
voleia la faldilla.

Entre els llavis oberts
les dents premen l’orquídia
que l’atzar t’ha brindat,
dona formosa i lliure.

Mar dorment

nit mar lluna venus mart planeta0

Ja vas a adormir-te, mar,
salvatge i sol com una illa,
les ones lleus amb què embats
són l’adéu fins al nou dia.

Ran la teva vora vaig,
la lluna dalt del cel, fixa,
negra foscor t’ha emparat
però el teu adéu em captiva.

Nit inundada pel so
de les ones tornedisses,
parlen amb la veu suau
d’una mare estimadíssima.

Llàgrimes

ull de noia dona jove plorant llàgrima0

Just sobrevisc en la tarda
calenta d’un hivern càlid,
la llum del cel il·lumina,
els arbres van ventant aire.

Dels meus ulls ragen les llàgrimes
ardents de penes estàtiques,
el sol a l’horitzó vibra,
el vent passa, assecant-les.

El món es vol fer vivible,
jo del tot sola, isolada,
el dolor inserit endintre,
de tan fort, anestesiada.

Les mans palpen la foscor,
el buit de l’abisme assalta,
dins de l’espai irreal
la mort per tots racons campa.

Temps grisenc

escultura desolació no-res dona noia0

Enfonsada en el temps
recorro els carrers freds
cerclada per la roina.
Enmig del temps grisenc
em cau a sobre el gel
que nia dins la boira.
Els carrers allargats
com un sospir sospès
abans de l’abandó.
Vivint vaig caminant
com una aparició,
un moment definit
del meu temps limitat,
amunt i avall, ben sola,
amb un desig gravat:
tot just desaparèixer.

Estrelles roents

nit d'estrelles al cel0

S’eleva suau l’onada
fent de mirall del cel,
carícia esborronada
la teva mà d’ocell.

S’eleva la gavina
a l’horitzó rogenc,
els cossos a l’arena
rodolant-hi, ardents.

S’eleva la nit ampla
amb estrelles roents,
les nostres vides fràgils
lluen al firmament.