Àngel

Posted on 24 Octubre 2013 | Deixa un comentari

home 000 maco noi 83296

Va passar un àngel
que no era per mi,
vaig tancar els ulls
per poder olorar-lo,
Molt a frec meu
de tarda el vaig tenir,
preciós com res,
tant com inabastable.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud, Poemes de la tarda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.