Tarda de setembre

Tarda meravellosa,
en el teu centre sóc viva,
sota la blavor encantada,
entre els boscos i la brisa.

Tarda de colors, contrastos,
riquesa que predomina
damunt la pell despullada
dintre el cos, que es vivifica.

Tarda feta d’encanteri,
al fons, el mar que sospira,
la ciutat sencera estesa
sota el teu regne benigne.

Tarda de fruits de setembre
d’aquesta terra que gira,
espai obert de sol tàctil
on tota pena s’esquitlla.

Tarda d’il•lusió als ulls,
el teu nèctar regalima,
la magrana esclata, al punt,
la mediterrània vibra.

Tarda punyent de tardor
portes a vessar la vida,
tu ets el meu horitzó,
de la mà et vinc, agraïda.