Respiro

Floreixen els dies
del tardà estiu,
núvols blancs es drecen
en el blau intacte,
remor de passejos,
persones que passen
davant el meu viure
sense cap volada,
prop de la ferida
que tinc d’operada,
prop del forat fosc
on el càncer niava.
Respiro asseguda
l’aroma de l’aire,
prenc el bon cafè
ja a la terrassa,
trontolla la fe
que m’alimentava,
cauen en cascada
reptes i programes.