Cruixit

Posted on 19 Juliol 2013 | Deixa un comentari

dona noia trista plorosa cap entre les mans

Cruix l’esquerda del temps
com s’estripa una fotografia,
i queda el dolor inflamat
que no sap on anar a raure,
amb la mort per captiva.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.