Vaig esperar-te al bell mig
de la meva joventut,
exultant de voluptat per tu,
amb el teu aire somiador,
els teus cabells als quatre vents,
la pell fregada pels estius,
just per fer del nostre temps
tota una eternitat d’amor.
I passaves agafat de la mà
d’altres noies sempre millors que jo,
i com tot abans i després
al meu redós,
també tu, constant,
m’abandonaves.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Aquesta nostalgia que desprèn el poema l’he viscuda fa un temps. L’amor és complicat i digne i ser estimat és una odissea. Felicitats!