Boires que us perdeu en l’infinit
allà on desapareix tota paraula,
damunt el vostre mar s’obre camí
el pont incert de l’existència humana.
No hi ha designis ni traços ni senyals
que ens diguin cap on van les nostres passes,
sols l’abisme bromós resta al final
on desplomar-nos dins la buidor ingràvida.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
A cop d’ull
Si fem ulls de puça per escodrinyar el que hi ha més enllà de l’horitzó de la boira. Acabem amb ulls esgarriats a la bellesa i l’emoció del estat vaporós que ens envolta.
Fent ulls al no rés i no rés de caure als ulls. Es mirar sense veure, es somriure sense ganes de somriure.