Amoixa l’estiu
el blat que madura,
cabellera rossa
que el vent bat i embulla.
Enforteix el sol
l’olor de l’espiga,
s’escampa pel mar
que plaent sospira.
Bufa aire marí
damunt de les messes,
l’espiga enrogeix
dins la tarda encesa.
Els pins que separen
el mar i el bladar
els obren passera
pel seu festejar.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 