Desdibuixada

Posted on 11 febrer 2013 | 3 comentaris

henry yan dona noia dibuix0

Desdibuixada,
sec a l’habitació quieta,
resistint l’esfondrada.
Ni festes ni colors
no m’acompanyen,
només el temps colpit
m’obre passera,
m’he d’alçar i endavant
fer anar les passes.
Sóc mortalla d’amor
que vol renéixer.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 responses to “Desdibuixada”

  1. Jordi's avatar Jordi | 11 febrer 2013 a les 21:55 | Respon

    una cosa semblant em passa a mi també, no tinc ni ganes ni forces ni il.lusió per rés

  2. Rafel's avatar Rafel | 13 febrer 2013 a les 16:18 | Respon

    Voler renéixer en l’amor es acostar-se, tendrament, a una realitat que tampoc cavalca a lloms de la quimera.

    Sense menyspreu al que sentiu, no us sembla ambdós massa lleu l’existència com per estar present en el debat de com ens passa o com tindria de passar la vida? On hem posat el mirall que duem des-de d’infància i que ens mostra nítidament la millor opció?

    Xino-xano, treballant «carpe diem» des-de el que desitgem desitjar fins treballar els somnis pot-ser aquest al final només et freguen una mica, però… quina altre cosa millor tenim que fer mentre vivim?

    D’un pensament no es pot fugir així, es lo més real que tenim, així que cal estar alerta de no deixar entrar a qualsevol!

    Feu-me el favor de creure que tot comença amb un desitj!! — a d’hores d’ara jo ja tot enforinyat — que es això!!!

    Estar enamorat es un aire que val tant per la vida com pels vostres amants.

  3. ibaiKNY's avatar ibaiKNY | 26 febrer 2013 a les 22:11 | Respon

    Reblogged this on inspirayexpira2011 and commented:
    i caminar 😉

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.