Sens màcula

Posted on 28 Octubre 2012 | Deixa un comentari

dona noia nua dormint blanc i negre

Això és en el temps feliç,

quan dia i nit

nodreixen tendreses i paraules

en el llenç del cos polit,

l’ànima com un crepit,

lliurant-se.

Mirallejant eternament la claror

en la nuesa més fonda i contrastada,

on el cos duu per nom només amor,

vessant secrets extrems,

incandescents,

sens màcula.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes solars. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.