Selves macerades

Vents, remolins escombren les fulles d’arbres seques
amb alens d’energia, i una pluja a gotasses
deixa un altre cop neta la ciutat que camines.

Passió de mar als llavis, la mirada concisa

de jove guerrillera, amb un tèrbol beuratge

de selves macerades. El teus rulls negres l’aire

fa voleiar feréstec per un nord sense xarxes,

i la brúixola incerta que mous amb un bat d’ales

assenyala les nits on desfer-me amb tu en flames.